|
La S ye la decimoctava lletra del abecedariu y del alfabetu asturianu y la catorcena de les sos consontantes. El so nome ye femenín: la ese (pl. eses). Ye una consonante fricativa xiblante. HestoriaCorrespuéndese cola lletra del alfabetu llatinu o romanu, que remanez de la lletra fenicia sin, significando dablemente "diente". El signu proto-sinaíticu tenía aldéu redondeáu. Nes lletres primitives del llatín alcuéntrase la forma clásica, fecha con tres trazes. Nes lletres gótiques apaez la S capital, en posición final, a caberos del sieglu XII. La escritura humanística caltien la "s llarga" a caberos del sieglu XVIII. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.
Mercedes Car
This site monitored by SitePinger.net